Pel camí de Singra.

En Federico Centellas era un veí de Jorba (Anoia) que, com tants d’altres, va desaparèixer a la Guerra Civil Espanyola. Va marxar a l'abril de 1937 i mai va tornar a casa. Durant molts anys, la família no va tenir cap referència de quin havia estat el seu destí, fins fa un parell d’anys, fruit de les indagacions de la família i amb l’ajut d’algunes troballes fortuïtes, es va aconseguir reconstruir la ruta que havia seguit com a militar, inicialment per la zona d'Osca i Pirineus, i finalment el lloc on se’l va donar per desaparegut: Singra.

qui soc?

Em dic Rafa Saiz, soc de Capellades. M'agrada la història, i m'apassiona tot el relacionat amb la Guerra Civil espanyola, sobretot amb els seus trets més humans, tema sobre el qual he publicat diversos articles a la premsa, sempre combinant les dades reals i contrastades amb un toc d'imaginació, per fer-les més atractives. Seguint aquesta línia, he creat el meu primer relat més llarg, i alhora el més personal, ja que el protagonista pertany a la meva família. Ho he fet armat només amb molta il·lusió i una gran afició a les cròniques del passat més recent del nostre país. En relació amb la història, treballo per treure-la de les aules, i fer-la més atractiva al jovent i la gent no massa aficionada al tema, que freqüentment, es troba aclaparada per la quantitat de dates, dades i noms que formen part dels gruixuts i densos llibres d'història, que els acaben provocant rebuig. Als meus textos, trobaran aspectes reals d'aquells anys, i podran comprovar que prefereixo les vivències personals més que les maniobres militars, un retrobament familiar a l’ocupació d’una ciutat i el descobriment d’una fossa comuna per sobre de l’enaltiment d’un mausoleu.

El llibre

Imatges

l'avi Federico,
el dia del seu casament.

La Tereseta,
la seva dona.

La Tereseta amb la petita Conxita,
a la foto que van enviar al front.

La vida no les va tractar bé. Una guerra en la qual no volien participar, va desfer la família.
Tantes i tantes famílies van patir el mateix, a tot el país...
Hem d'evitar l'oblit, i que els joves siguin conscients que, en un altre temps i a la nostra terra,
veïns, amics i familiars es van enfrontar a mort en una estúpida guerra.